Quantcast
Channel: Grècia – Literatura grega a escena
Viewing all articles
Browse latest Browse all 6

El primer estàsim de l’Antígona de Sòfocles

$
0
0

Alumnes i professors de la Universitat de Colúmbia Britànica van rodar a Grècia, a Galaxidi, un poblet pesquer vora a tocar de Delfos, aquesta pel·lícula (produïda per Mairin O’Hagan i Hallie Marshall, dirigida per Helen Eastman) amb la posada en escena del primer estàsim del cor πολλά τά δεινά de l’Antígona de Sòfocles versos 332-375.

ΧΟ. πολλά τά δεινά  κοὐδέν ἀν- [στρ. α
θρώπου δεινότερον πέλει·
τοῦτο καί πολιοῦ πέραν
πόντου χειμερίῳ νότῳ 335
χωρεῖ, περιβρυχίοισιν
περῶν ὑπ ̓ οἴδμασιν, θεῶν
τε τάν ὑπερτάταν, Γᾶν
ἄφθιτον, ἀκαμάταν ἀποτρύεται,
ἰλλομένων ἀρότρων ἔτος εἰς ἔτος, 340
ἱππείῳ γένει πολεύων.
κουφονόων τε φῦλον ὀρ- [ἀντ. α
νίθων ἀμφιβαλών ἄγει
καί θηρῶν ἀγρίων ἔθνη
πόντου τ ̓ εἰναλίαν φύσιν 345
σπείραισι δικτυοκλώστοις,
περιφραδής ἀνήρ· κρατεῖ
δέ μηχαναῖς ἀγραύλου
θηρός ὀρεσσιβάτα, λασιαύχενά θ ̓ 350
ἵππον ὑπάξεται ἀμφί λοφον ζυγόν
οὔρειόν τ ̓ ἀκμῆτα ταῦρον.
καί φθέγμα καί ἀνεμόεν [στρ. β
φρόνημα καί ἀστυνόμους
ὀργάς ἐδιδάξατο καί δυσαύλων 355
πάγων ὑπαίθρεια καί
δύσομβρα φεύγειν βέλη
παντοπόρος· ἄπορος ἐπ ̓ οὐδέν ἔρχεται 360
τό μέλλον· Ἅιδα μόνον
φεῦξιν οὐκ ἐπάξεται·
νόσων δ ̓ ἀμηχάνων φυγάς
ξυμπέφρασται.
σοφόν τι τό μηχανόεν [ἀντ. β
τέχνας ὑπέρ ἐλπίδ ̓ ἔχων 365
τοτέ μέν κακόν, ἄλλοτ ̓ ἐπ ̓ ἐσθλόν ἕρπει,
νόμους περαίρων χθονός
θεῶν τ ̓ ἔνορκον δίκαν
ὑψίπολις· ἄπολις ὅτῳ τό μή καλόν 370
ξύνεστι τόλμας χάριν.
μήτ ̓ ἐμοί παρέστιος
γένοιτο μήτ ̓ ἴσον φρονῶν
ὃς τάδ ̓ ἔρδει. 375

El Cor.— Hi ha moltes meravelles, i no n’hi ha de més gran que l’home. Ell, fins enllà de la canuda mar alta, amb el llebeig tempestuós fa via, en el buit de les aigües inflades que entorn s’apregonen; i de les divinitats, la suprema, la terra inconsumible, infatigable, és ell que la turmenta, amb l’anar i venir de les relles d’any en any, quan la gira amb la força de l’eguina nissaga.

I la tribu dels ocells de cor lleuger, i les hordes de les bèsties salvatges, i la marina gernació del pèlag, tot, insidiant, ho captura, dins els torterols de la xarxa teixida, l’home inventiu. Domina també amb els seus ginys el feréstec animal muntanyà; i el cavall de pelut bescoll, el menarà sota un jou que la tossa li volta, i així mateix l’infatigable brau de la serra.

I la paraula, i el pensament que és com un vent, i l’impuls d’habitar ciutats, tot això, s’ho ha ensenyat ell mateix; com a defugir els trets dels glaços, incòmodes per al qui dorm al ras, i els de les males pluges, amb recursos per a tot: sense recursos, no s’aventura a res del futur; només de la mort no es procurarà una fugida; però de les malalties intractables, ha imaginat com evadir-se’n.

Tenint, en la inventiva d’art, un saber que supera tota esperança, adés cap al mal, adés cap al bé camina. Fent una part a les lleis del país i a la justícia fundada en els juraments dels déus, ocuparà el cim de la pàtria; s’exclou de la pàtria el qui s’acompanya del crim per bravata. Que no s’assegui a la meva llar ni amb mi tingui un pensament igual, el qui obra d’aquesta manera!

(Traducció en prosa de Carles Riba, Antígona, pàgs. 136-137 Bernat Metge Essencial)

Alumnes de grec i de literatura universal, que heu llegit l’Antígona de Sòfocles en la traducció en prosa de Carles Riba, què n’opineu?

Per què creieu que els alumnes i professors de la Universitat de Colúmbia Britànica han triat aquest fragment de l’Antígona?

Creieu que aquest himne que entona el cor és una visió pessimista de la cultura?…


Viewing all articles
Browse latest Browse all 6

Latest Images